CAT

​

L'horitzó és, segons els diccionaris, el límit visual de la superfície terrestre, on semblen unir-se el cel i la terra. No obstant això, té una faceta més fascinant. L'horitzó es pot veure, però no tocar, es pot representar, però és intangible. Així mateix, la seva relació amb el sol marca la transició entre el dia i la nit i, per tant, una cosa tan transcendental com és el pas del temps.

 

 

​

​En aquesta sèrie, pretenc estudiar altres significats menys normatius del concepte horitzó i, per contra, estretament relacionats amb el que representa per a mi i les sensacions que em desencadena l'observació iterativa, al llarg de diferents dies, des de diferents llocs situats en punts geogràfics llunyans o, fins i tot, des d'un avió. Aquestes observacions estan en tots els casos associades a moments de calma, serenitat i connexió amb un mateix, enmig de la voràgine del dia a dia.

 

L'horitzó pot assimilar-se en certa manera a la idea de meta, el final d'un camí, i, al mateix temps, representar un objectiu impossible. Es converteix en un motor generador d'ambició que estimula a seguir endavant fins i tot sabent que és impossible aconseguir la seva posició. Lluny de constituir un escenari aparentment frustrant, el camí cap a l'horitzó es converteix en si mateix en una fi, durant el qual s'experimenten i gaudeixen situacions d'aprenentatge, expansió de l'experiència o ampliació del coneixement, entre d’altres.

És habitual sentir-se atret i seduït per l'horitzó. Mirar-lo pot ser el desencadenant que ens promogui pausar l'habitual enrenou i dedicar temps a somiar, meditar, reflexionar, inspirar, aflorar sentiments i emocions o, simplement, deixar la ment en blanc i gaudir de la vista i els colors.

 

​

No hi ha dos horitzons iguals, ja que la llum que els genera canvia permanentment de manera gairebé imperceptible. La sèrie Horizons pretén plasmar un instant d'un paisatge on el protagonista indiscutible és l'horitzó, potenciant el seu significat de manera que vagi més enllà de la seva simple definició com a límit o línia. Això ho fa creant un paisatge amb desenes de cintes horitzontals de 3mm. Com si es tractés de desenes d'horitzons. Al mateix temps, el patró configurat possibilita que l'espectador sigui capaç d'identificar mitjançant els colors quina és la línia que realment delimita la transició entre el cel i la superfície terrestre.

ESP

​

El horizonte es, según los diccionarios, el límite visual de la superficie terrestre, donde parecen juntarse el cielo y la tierra. No obstante, tiene una faceta más fascinante. El horizonte se puede ver, pero no alcanzar, se puede representar, pero es intangible. Así mismo, su relación con el sol marca la transición entre el día y la noche y, por tanto, algo tan transcendental como es el paso del tiempo.

​​​

​

​

En esta serie, pretendo estudiar otros significados poco normativos del concepto de horizonte y, por el contrario, estrechamente relacionados con lo que representa para mí y las sensaciones que me desencadena su observación iterativa, a lo largo de diferentes días, desde distintos lugares ubicados en puntos geográficos lejanos o, incluso, desde un avión. Estas observaciones están en todos los casos asociadas a momentos de calma, serenidad y conexión con uno mismo, en medio de la vorágine del día a día.

​

El horizonte puede asimilarse en cierto modo a la idea de meta, el final de un camino, y, al mismo tiempo, representar un objetivo imposible. Se convierte en un motor generador de ambición que motiva a seguir adelante aun sabiendo que es imposible lograr alcanzar su posición. Lejos de constituir un escenario aparentemente frustrante, el camino hacia el horizonte se convierte en sí mismo en un fin, durante el cual se experimentan y disfrutan situaciones de aprendizaje, expansión de la experiencia o ampliación del conocimiento, entre otras.

​

Es habitual sentirse atraído y seducido por el horizonte. Mirarlo puede ser el desencadenante que nos inste a pausar el habitual ajetreo y dedicar tiempo a soñar, meditar, reflexionar, inspirar, aflorar sentimientos y emociones o, simplemente, dejar la mente en blanco y disfrutar de la vista y los colores.

​

No hay dos horizontes iguales, ya que la luz que los genera cambia permanentemente de manera casi imperceptible. La serie Horizons pretende plasmar un instante de un paisaje donde el protagonista indiscutible es el horizonte, potenciando su significado de manera que vaya más allá de su simple definición como límite o línea. Esto lo hace creando un paisaje con decenas de cintas horizontales de 3mm. Como si se tratase de decenas de horizontes. Al mismo tiempo, el patrón configurado posibilita que el espectador sea capaz de identificar mediante los colores cual es la línea que realmente delimita la transición entre el cielo y la superficie terrestre.

ENG

​

The Horizon, is, based on the definition contained on dictionaries, the visual boundary between Earth’s surface and the atmosphere, where the sky and the land seem to merge. Nevertheless, it has a more captivating facet. The horizon can be seen but nobody can reach it, it can be represented but it has an ethereal nature. Additionally, its relationship with the Sun creates the transition from day to night and vice versa and, in consequence, something as transcending as the course of time.

​

In this series, I aim to study non regular meanings of the concept of horizon, otherwise tightly related to the significance that it has to mymself and the sensations that triggers its iterative observation over different days, from locations far away from each other or even from a plane. These observations always occur in slots of calm, serenity and self-connection, that arise in the middle of the hustle of today’s day.

​​​

​​

​

​

The horizon can be assimilated somehow to the idea of milestone or finish in sports scope. It is the end of a journey and, at the same time, represents an impossible goal. It reveals itself as a generator engine that motivates individuals to keep on going, even although their conscience of their incapacity to reach its position. Far from creating an apparent frustrating scenario, the path to the horizon leverages its potential, evolving to a goal in itself during which learning, experience expansion and knowledge broadness experiences take place.

​​

​It is common to feel attracted or seduced by the horizon. Looking at it can unleash our interest to take a break from the daily grind and spend time on dreaming, meditating, reflecting, taking a deep breath, let feelings and emotions arise or, simply, letting the mind blank and enjoy the sight and the colors.

​

There are no two equal horizons, as the light that generates them suffers of continuous and almost imperceptible modifications. Horizons works aim to depict an instant based on a particular landscape where the horizon unquestionably dominates the picture. Each artwork elevates horizons nature, going pass its simple definition as limit or line thanks to the use of tens of 3 mm-width ribbons in horizontal disposition. As these thin lines represented tens of horizons. At the same time, the patron of lines helps in the process of identifying, due to the contrast between different colors, which is the actual line that defines the sky-land frontier.